DIES DE TRISTOR
Pobres dies rebutjats,
repudiats, odiats, vedats, incendiats...
per causa de la tristor.
Per culpa d'aquesta mancança, d'aquesta buidor,
d'aquest regust amarg i agre de fel que ens omple la boca,
quan el vòmit per fi alliberat,
ens deixa l'estómac desinflat,
adolorit pels espasmes de l'ànima...
Pobres dies grisos, lletjos, humitejats per llàgrimes mandroses
que no acaben de foradar el tell ocular que les reté presoneres
marejant els grans de sal que ens piquen els ulls.
Pobres dies opressors que embolcallen els pulmons
empresonant-los més encara dins la gàbia de costelles...
Que desgraciats sou!
Judes, traïdors, incompresos, abandonats i declarats culpables
sense jurat.
Pobres infeliços condemnats sense apel•lació possible,
per ser els causants de tots els nostres mals!
Per fer-nos furgar dins nostre,
obligant-nos a escorcollar
en les nostres escombraries sentimentals,
a remenar en les nostres nauseabundes clavegueres,
allò que no gosem afrontar.
Dies de tristor, quin trist paper ús ha tocat.
INTIMITATS
05/12/2015
© Yol Llubes
Foto xarxa
No hay comentarios:
Publicar un comentario