ESTIMA
¿Es
poden domesticar les paraules
per
arribar a dibuixar un sentiment
i
permetre que, com un perfum en destapar-lo,
puguem
sentir en carn viva allò del que parlem?
Escriure
ESTIMAR no és igual que fer-ho.
Aquestes
lletres juntes tenen un significat atorgat
però,
al tancar els ulls, no existeixen,
precisen
de la vista per ser.
ESTIMAR
és qüestió de cor, d'ànima, d'entranyes...
quan
un cabdell de nusos infla l'estomac,
quan
un puny de ferro oprimeix el cor,
quan
una vàlvula prohibeix l'entrada d'aire als pulmons...
quan
els ulls es neguen de llàgrimes,
quan
es sent una mena de pudor, com estar nu,
indefens...
exposat a la vista de tothom...
ESTIMAR
en lletres no té força,
és
insípid.
Podríem
escriure MERDA i fer creure
que
aquesta és la nova ortografia...
O
escriure GIRAPLO... seria igual.
Qui
domina les lletres al punt d'extraure'n
l'essència,
el perfum?
Ningú!
ESTIMAR
o L'ESTIMA no té ortografia,
perquè
els sentiments no entenen de lletres.
És
com treure un mocador blanc i demanar ajut...
INTIMITATS
02/12/2015
©
Yol Llubes
No hay comentarios:
Publicar un comentario