miércoles, 2 de diciembre de 2015

LA VEU MUDA - Recull INTIMITATS

LA VEU MUDA

Ella parla poc,
gairebé ho fa amb un fil de veu.

No vol gastar, ni malgastar els mots,
perquè qui els entén?
Qui els escolta?
Per ella totes les paraules són boniques,
només són lletjos els tons de veus.

Per parlar s'ha de saber callar, escoltar...
El silenci parla,
els arbres parlen,
els rius parlen, alguns fins i tot canten.

Això ella ho ha après callant, escoltant... mirant.
Mira allò que ningú veu, allà on ningú mira,
allò que ningú vol prendre el temps de veure,
ella ho veu i s'ho mira tranquil•lament.

Llavors ella sent, sent de sentir, de sentiment,
ella s'escolta quan no parla, quan està en silenci,
és llavors que ella sent.

Dins seu una veu, potser la seva,
li agradaria que fos la seva,
li parla...
En silenci, respectuosament, amb mots senzills i reals,
li explica les seves penes, els perquè de les llàgrimes,
els misteris de la vida, li explica tot allò que no entén,
allò que ningú li sap explicar.

Aquesta veu, la seva, la veu muda,
li parla...
A les nits, quan la foscor li fa por
la veu muda la calma, la bressa,
li fa companyia fins que ella s'adorm...

I en somnis... ella parla poc...
gairebé ho fa amb un fil de veu... també.

INTIMITATS
02/12/2015
© Yol Llubes

Foto xarxa


No hay comentarios:

Publicar un comentario