sábado, 5 de diciembre de 2015

LLARGMETRATGE - Recull TEMPUS FUGIT

LLARGMETRATGE

En la pantalla dels seus ulls clucs
aquella veu suau li projecta moments oblidats.
Ella era petita, tant com una nena de tres anys.
Aquella veu suau li està passant una pel•lícula
rodada llavors.
N'havia extraviat els rodets i els fotogrames vagaven
pels laberints de la seva memòria...
Ara, estirada en aquell sofà de penes compartides,
reviu les sacsejades sentimentals infligides per una mare
que no n'era conscient.
Fan mal, molt més mal quan la mà és una mà estimada,
quan no saps el perquè hi ha tempesta dins d'un got d'aigua
del que beus diàriament.
No es pregunta res.
Si ho fa una mare com es pot qüestionar res?
Està veient una pel•lícula muda,
on els plors, els crits, els cops xisclen,
posant-li la pell de gallina.
Són l'única banda sonora d'aquell llargmetratge
del qual ella és l'única espectadora i l'actriu secundària.
El guió no havia de ser aquest...
No, la mare no ho hauria permès mai això.
La nena, ara ja dona, callarà per sempre més.
Li posarà un títol a aquesta filmació,
l'etiquetarà i la desarà en una caixa forta
d'on no en sortirà mai més.

TEMPUS FUGIT
05/12/2015
© Yol Llubes

Foto xarxa


No hay comentarios:

Publicar un comentario