OMBRA - Recull INTIMITATS

OMBRA

Sols la pressentia...
Enganxada a mi, tant, que érem una.
M'invadia... M'engolia...
Enganyàvem a la gent, érem dues,
una més que l'altre, en aquest cas ella.
Dues pells embotides l'una dins de l'altre,
un paràsit invasor, amb pell camaleònica...
Fins i tot el mirall mentia...
Una sola reflexió, una sola imatge...
Ella, l'Ombra, la meva altre jo...
La que s'estirava, s'allargava, desapareixia...
La que els dies apagats no es deixava veure...
Els torns estaven invertits,
havia esdevingut Ombra
i ella JO...
El combat va fer mal, va ser escruixidor, cruent,
tenia tanta por... i si no recordava qui era jo?
Ara, sols una sap qui és qui.
JO, la que no tem els dies grisos
perquè la llum la tinc jo.

INTIMITATS
03/12/2015
© Yol Llubes

Foto Jaya Su Su