Asseguda sobre la sorra de la meva platja privada
serena i segura de mi,
miro les petjades dels meus peus nus
arran d'aigua.
Veig fins on m'han portat ara...
Aquí,
Veig d'on vinc... elles m'ho senyalen.
Bonics hieroglífics, boniques cal•ligrafies
que parlen de mi.
Sento curiositat... les miro i m'agraden,
van serpentejant, sempre arran d'aigua.
La primera em sorprèn però...
... Surt de l'aigua...!
Sóc sirena!
Ho sóc?
Dona d'aigua i de terra,
barreja de foc i de vent,
dona fugissera, dona captiva també...
Observo els meus peus... molls,
plens de sorra... quiets...
Els dits estarrufats, juganers, tenen vida pròpia...
I ric divertida... ¿quantes coses, en mi,
tenen vida pròpia?
Ai, peus!
On anirem ara? Cap a on seguirem?
Perquè jo, un cop trobats no penso deixar-os pas.
Junts farem la resta del camí,
si voleu de mi?
INTIMITATS
04/12/2015
© Yol Llubes
Foto xarxa
No hay comentarios:
Publicar un comentario