Uns brams de verres dolorosos que semblen
pujar dels budells de la terra suorosa,
esquincen el silenci del bosc.
Les llobes estan en zel.
Volen ser follades!
Arrosseguen llurs vulves enceses,
fregant-les contra les escorces rugoses dels troncs,
udolant afamades, neguitoses, desesperades...
Criden al mascle.
Volen vergues dures i empalmades que les travessin,
que les empalin!
Són primitives com la nit, salvatges com el foc.
Clamen que volen ser follades i udolen suplicants.
EL ZOO HUMÀ
12/12/2015
© Yol Llubes
Dibuix Marta Forment
Uns versos realistes, que a mi (educació represora) en pertorben un xic. Om no està tan acostumat a tanta franquesa en aquest terreny, ja que faig una lectura antropomórfica del text. Potser m'equivoco. En tot cas, moltes felicitats, Yol, per la teva valentía i per la bellesa del que escrius tan sincerament i tan planerament.
ResponderEliminarMoltes gràcies Jesus. Encara hi ha gent però que em pregunta si tot és ficció, si no hi ha res de real o bé de viscut en allò que escric d'eròtic.
ResponderEliminar