lunes, 28 de diciembre de 2015

UN MECANIC EN UN QUIROFÀN - CLICK CLACK

CLICK CLACK

UN MECANIC EN UN QUIROFÀN

No sé on van els sentiments. Sols sé que jo en vaig plena.
Ja no puc contenir-los, i retenir-los fa igual de mal que quan les parteres tenen la pujada de llet, han de deixar-la fluir...
He d'afrontar la crua realitat: no sé escriure, sóc més comunicadora que escriptora.
M'he proposat, diverses vegades, ser "filla de puta", tornar-me impermeable, ser freda i distant, no tenir sentiments, però vet aquí que això tampoc se'm dóna bé.
Sí, sí, no és gens fàcil ser una "cabrona", passar de tot, enviar a "pastar fang" a tot allò que no va amb la meva tranquil·litat personal. No sé deixar-ho fluir...
Tampoc sé criticar correctament ni fer-ho en el context adequat.
Ja, si teniu raó, així no em vendré mai. Qui em comprarà?
PERÒ TINC SENTIT DE L'HUMOR, i sé riure de mi mateixa, quin mecanisme tan collonut per sobreviure. Entenc igual de poesia que un mecànic de medecina.
Perdó per tots aquests poemes asimètrics, dislèxics, sense ritme, atrofiats, distorsionats, etc., etc., etc...
Dolça nit, i bon acabament del dia dels Innocents.

Yol
28/12/2015

Il·lustració Alicja Gapinska


No hay comentarios:

Publicar un comentario