BUGUENVÍL·LIA.
Una cabellera esplèndida, embullada, enrinxolada, sedosa, llarguíssima,
brillant amb reflexos rosalilats, així era la seva cabellera.
Els homes en quedaven enamorats i les dones prendades.
Ella només se sentia diferent per què sinó giraven els caps al seu pas?
Era com una criatura de circ.
Cert és que es nodria de flors i de fruites i que bevia aigua de rierols del bosc...
Però res d'anormal.
Tot passejant va sentir que la cridava una vella paret recoberta
de les restes d'una planta enfiladissa
-Noia rosalilada... acosta't.
La noia s'hi va acostar. Per ella que parles una paret no tenia res d'estrany.
La paret va dir-li:
- Quin cabell tan bonic tens. Em concediries un desig?
- Sí, oi tant que sí.
- Deixa que aquestes rames seques el toquin.Deixa que es vesteixin d'ell
per recordar la meva esplendor.
La noia s'hi va avenir gustosament.
Les rames i els cabells es varen unir en un ball superb, místic fins a recobrir tota la vella paret.
- Oh, noia rosalilada, gràcies bufona. M'has fet molt feliç.
La noia es va treure unes tisores i va tallar la seva magnífica cabellera.
Amb el cabell ben curt va dir:
- Ja em tornarà a créixer i
a tu et dóna vida.
I va seguir el seu camí deixant una paret recoberta de flors rosalilades.
- Adéu paret - va cridar. Em dic Buguenvíl·lia.
07/2015
© Yol Llubes
Una cabellera esplèndida, embullada, enrinxolada, sedosa, llarguíssima,
brillant amb reflexos rosalilats, així era la seva cabellera.
Els homes en quedaven enamorats i les dones prendades.
Ella només se sentia diferent per què sinó giraven els caps al seu pas?
Era com una criatura de circ.
Cert és que es nodria de flors i de fruites i que bevia aigua de rierols del bosc...
Però res d'anormal.
Tot passejant va sentir que la cridava una vella paret recoberta
de les restes d'una planta enfiladissa
-Noia rosalilada... acosta't.
La noia s'hi va acostar. Per ella que parles una paret no tenia res d'estrany.
La paret va dir-li:
- Quin cabell tan bonic tens. Em concediries un desig?
- Sí, oi tant que sí.
- Deixa que aquestes rames seques el toquin.Deixa que es vesteixin d'ell
per recordar la meva esplendor.
La noia s'hi va avenir gustosament.
Les rames i els cabells es varen unir en un ball superb, místic fins a recobrir tota la vella paret.
- Oh, noia rosalilada, gràcies bufona. M'has fet molt feliç.
La noia es va treure unes tisores i va tallar la seva magnífica cabellera.
Amb el cabell ben curt va dir:
- Ja em tornarà a créixer i
a tu et dóna vida.
I va seguir el seu camí deixant una paret recoberta de flors rosalilades.
- Adéu paret - va cridar. Em dic Buguenvíl·lia.
07/2015
© Yol Llubes
Foto xarxa
No hay comentarios:
Publicar un comentario