CAMINANT PER
L'AIGUA.
En arribar a la platja es va tranquil·litzar. Ja hi era!
Es va desplomar sobre la sorra i s'hi va estirar tota, els braços en creu per abraçar tota l'amplitud del cel. Feia un dia núvol. El mar estava tranquil. Uns enagos de puntetes d'aigua com mantellines blanques s'estiraven provocant les petites onades.
Va tancar els ulls.
De sobte va seure i es va descordar les sabates que portava! Es va treure els mitjons també!, i després el sostenidor!
Oohhh quin benestar! Quin descans! Odiava les sabates i els sostenidors! L'empresonaven!
Va llençar la peça de llenceria ben lluny dins del mar. Ja no la necessitaria més. Va somriure...
Es començava a trobar millor.
Es va posar dempeus i escurçant la llarga faldilla de cotó estampat va començar a caminar per l'aigua salada. El mar, seduït, li llepava els peus i li mullava les cames fent-la riure.
Va accelerar el pas per després posar-se a córrer com un cavall desbocat... cabell al vent... embullat... els braços en creu... Volava! Res no la lligava a terra!
Quan es va aturar, es va mirar els peus dins l'aigua salada. Es va treure el mòbil de la bosseta que duia penjada... Els va fotografiar un munt de cops. Llavors triant la més bonica, li va enviar sense cap missatge per WhatsApp.
Era lliure! S'havia deslligat d'ell.
RELATS MAREJATS
04/09/2015
© Yol Llubes
En arribar a la platja es va tranquil·litzar. Ja hi era!
Es va desplomar sobre la sorra i s'hi va estirar tota, els braços en creu per abraçar tota l'amplitud del cel. Feia un dia núvol. El mar estava tranquil. Uns enagos de puntetes d'aigua com mantellines blanques s'estiraven provocant les petites onades.
Va tancar els ulls.
De sobte va seure i es va descordar les sabates que portava! Es va treure els mitjons també!, i després el sostenidor!
Oohhh quin benestar! Quin descans! Odiava les sabates i els sostenidors! L'empresonaven!
Va llençar la peça de llenceria ben lluny dins del mar. Ja no la necessitaria més. Va somriure...
Es començava a trobar millor.
Es va posar dempeus i escurçant la llarga faldilla de cotó estampat va començar a caminar per l'aigua salada. El mar, seduït, li llepava els peus i li mullava les cames fent-la riure.
Va accelerar el pas per després posar-se a córrer com un cavall desbocat... cabell al vent... embullat... els braços en creu... Volava! Res no la lligava a terra!
Quan es va aturar, es va mirar els peus dins l'aigua salada. Es va treure el mòbil de la bosseta que duia penjada... Els va fotografiar un munt de cops. Llavors triant la més bonica, li va enviar sense cap missatge per WhatsApp.
Era lliure! S'havia deslligat d'ell.
RELATS MAREJATS
04/09/2015
© Yol Llubes
Foto xarxa
No hay comentarios:
Publicar un comentario