ECOS DE CARRER
D'aquell poblet ja sols en queda el carrer principal i unes cases fantasmes amb les façanes que obren els seus porticons al camp.
És l'honorable Carrer Major encara que de carrer ja no en té res.
La terra batuda per milers de passos, de sabates velles i enfangades, de petjades de mules i de cavalls, per rodes de carretons i carretes, lluita contra la vegetació que li està esborrant la història i guanyant el combat.
Les velles pedres de les parets arrodonides pel pas de les intempèries i dels anys segueixen xerrant i grinyolant de nit, quan els grills esgotats dormen i que els mussols giren el cap buscant ratolins.
Les fustes dels bastidors dels finestrons i dels porticons supervivents escupen cúrcuma com els vells que escopien tabac rape a la porta de la taverna.
Tot aquest attrezzo original encara xerra les nits recordant al Pepito o al Menguano, els crits de la quitxalla en sortir de l'escola, les ombres fonedisses dels enamorats, els "beeee" de les ovelles travessant el carrer seguint al pastor i la seva flauta de canya.
Encara recorden les festes majors amb els músics venint del poble veí.
Els mossos que festejaven a les mosses mudades per anar al ball dels fanalets o dels ramillets...
En fi, totes les sonoritats i tots els ecos d'una vida domèstica rural de poblet de muntanya abandonat per les lluentors de la ciutat...
28/08/2015
@ Yol Llubes
D'aquell poblet ja sols en queda el carrer principal i unes cases fantasmes amb les façanes que obren els seus porticons al camp.
És l'honorable Carrer Major encara que de carrer ja no en té res.
La terra batuda per milers de passos, de sabates velles i enfangades, de petjades de mules i de cavalls, per rodes de carretons i carretes, lluita contra la vegetació que li està esborrant la història i guanyant el combat.
Les velles pedres de les parets arrodonides pel pas de les intempèries i dels anys segueixen xerrant i grinyolant de nit, quan els grills esgotats dormen i que els mussols giren el cap buscant ratolins.
Les fustes dels bastidors dels finestrons i dels porticons supervivents escupen cúrcuma com els vells que escopien tabac rape a la porta de la taverna.
Tot aquest attrezzo original encara xerra les nits recordant al Pepito o al Menguano, els crits de la quitxalla en sortir de l'escola, les ombres fonedisses dels enamorats, els "beeee" de les ovelles travessant el carrer seguint al pastor i la seva flauta de canya.
Encara recorden les festes majors amb els músics venint del poble veí.
Els mossos que festejaven a les mosses mudades per anar al ball dels fanalets o dels ramillets...
En fi, totes les sonoritats i tots els ecos d'una vida domèstica rural de poblet de muntanya abandonat per les lluentors de la ciutat...
28/08/2015
@ Yol Llubes
No hay comentarios:
Publicar un comentario