domingo, 31 de enero de 2016

EL PES DE L'AIGUA (I) - Recull Lil.A


EL PES DE L'AIGUA (I)

Cada cop que se sentia sola, perduda i desprotegida es preparava un bany.
Encenia veles perfumades de diferents mides però de la mateixa olor, apagava la llum i posava música. Tenia una selecció especial per l'ocasió. Desconnectava els telèfons, i seguint sempre el mateix ritual omplia la banyera amb sals minerals i olis escollits curosament.
Mentrestant es despullava cansada, esgotada, trista... Es recollia la llarga cabellera castany clar en un monyo alt, es treia anells, arracades i el rellotge... Preparava les seves tovalloles i en un tamboret al costat de banyera hi posava la glaçonera amb l'ampolla de cava i una flauta. En un cendrer tenia ja els porros preparats...


Quan tot estava llest, amb una gràcia que li era pròpia, provava l'aigua del bany amb un peu, introduïa l'altre amb la mateixa elegància, i s'asseia en posició fetal dins del líquid acollidor mentre es fumava el primer porro.
Tancava els seus ulls cansats i es quedava en aquesta posició mentre escoltava la música que l'envoltava. Llavors peresosament, s'estirava cap enrere fins a trobar el capçal de la banyera. L'aigua la recobria, en feia la seva presonera lasciva, i ella es submergia tota sencera dins d'aquest amant que sabia calmar-la, acariciant-la com cap home sabia fer-ho. Sols la seva cara quedava fora. Sentia els agradables moviments de l'aigua i el seu llenguatge mentre les seves orelles escoltaven els sons silenciats de la música. Es treia la pinça que li subjectava la crinera i deixava que el seu cabell l'envoltes com una medusa llangorosa i amorosa que li fregava les espatlles. Sovint escoltava melodies orientals, on imaginava esclaves despullades estirades sobre flonjos coixins de vellut...


S'incorporava i s'acomodava en el capçal de la banyera, sentint el pes de l'aigua que li regalimava des del cap... i allargava una mà lànguida cap a la flauta. Estava en èxtasis; l'haixix al cap, aquelles contraccions de desig dins la vagina, i el cava fred dins la boca en foc, tot allò la penetrava fins al moll de l’os.
L'aigua la posseïa per fora i el fum per dintre... Sospirava lànguida. Tornava a fer un glop d’aquell líquid daurat. El seu cap era cotó fluix, lleuger com una ploma.


Tota ella era sensacions; l'aigua calenta que la bressava, i l'haixix que relaxava cada centímetre del seu cos... Era llavors que els seus peus començaven a acariciar-se entre ells sensualment, taló contra taló, pujant, jugant... Els genolls eren lleugers, les ròtules li bullien d'un plaer que trepava al llarg de les cuixes fins arriba al pubis...
Aquell era el senyal que esperava perquè les seves mans agafessin el telèfon de la dutxa. Ajustava l''aigua a la màxima pressió i lentament el deixava passejar-se pels llavis interns...



LIL.A
2015
© Yol Llubes

Quadre William-Adolphe Bouguereau
"Woman bathing"



No hay comentarios:

Publicar un comentario