jueves, 21 de enero de 2016

LA FILLA DE LA MEDUSA - Recull RELATS MAREJATS

LA FILLA DE LA MEDUSA

Alguna cosa en aquella silueta em va atreure d'immediat. Aquells cabells tan especials, tan llargs, tan volàtils eren captivadors. Ella estava d'esquena, asseguda sobre les roques, jugant amb el mar enfurismat. Era una noia o una dona jove, el seu cos ho evidenciava. Vestia parracs foradats que deixaven endevinar la perfecció del cos.

Aquella cabellera tenia vida pròpia. Jugava amb el vent i voleiava al voltant del seu cap. Magnifica crinera destenyida pel sol i el salnitre, embullada i despentinada, que em mantenia fascinat.
No volia espantar aquella preciositat, volia seguir espiant-la. Res no podia ser més gratificant per mi. Sabia que si m'acostava per parlar-li desapareixeria, i això no ho desitjava per res del món.

Així és que em vaig anar apropant cada cop més a ella, amagant-me darrere els pins fins que em va sembla percebre la seva veu. Estava cantant... Cantava però no l'entenia pas. Més que una cançó semblava una melodia, no distingia mots tan sols notes...


De sobte es va girar mirant cap a la meva direcció... Vaig suspendre l'alè i em vaig fer petit, ben petit. Massa tard, havia comés l'error de mirar-la als ulls, i allà em va plantar petrificat.


Encara hi sóc.


21/09/2015
© Yol Llubes


Foto xarxa





No hay comentarios:

Publicar un comentario