LA POMPADOUR
(1)
La Pepi era una noia de 25 anys que no cridava gens l’atenció per la seva estètica. Anava vestida com una gran majoria de fèmines seguint les pautes que marcaven els gurus de la moda low-cost. Blusons amples amb puntilles per dissimular els voluminosos pits, i un estómac rodonet com el d’un buda. Unes cames que mantenia presoneres dins d’uns leggings a conjunt amb les seves amples bruses i uns sabatots d’home acordonats. El seu cabell tenyit per amagar les primeres canes estava sempre lligat en una cua de cavall alta. Tenia una cara com un pa, un nas camús, uns llavis fins i una mandíbula més aviat quadrada.
La Pepi vivia sola en un àtic del barri del Raval. A ella aquell refugi sota les teulades d’aquella casa vella, li era suficient i a més estava prop dels coloms que havien colonitzat aquell lloc i a la noia li agradava escoltar-los górgorejar les nits d’estiu quan la calor li feia tenir les finestres obertes.
La Pepi era una noia de 25 anys que no cridava gens l’atenció per la seva estètica. Anava vestida com una gran majoria de fèmines seguint les pautes que marcaven els gurus de la moda low-cost. Blusons amples amb puntilles per dissimular els voluminosos pits, i un estómac rodonet com el d’un buda. Unes cames que mantenia presoneres dins d’uns leggings a conjunt amb les seves amples bruses i uns sabatots d’home acordonats. El seu cabell tenyit per amagar les primeres canes estava sempre lligat en una cua de cavall alta. Tenia una cara com un pa, un nas camús, uns llavis fins i una mandíbula més aviat quadrada.
La Pepi vivia sola en un àtic del barri del Raval. A ella aquell refugi sota les teulades d’aquella casa vella, li era suficient i a més estava prop dels coloms que havien colonitzat aquell lloc i a la noia li agradava escoltar-los górgorejar les nits d’estiu quan la calor li feia tenir les finestres obertes.
Treballava de
fruitera en una parada al Mercat de Sant Antoni i la seva rutina quotidiana no
tenia absolutament cap mena d’atractiu. Però... els caps de setmana la Pepi
vivia dins la pell d’una altra...
En un petit tuguri de la Plaça Real es convertia en La Pompadour i tenia una clientela fixa a qui embogia.
El local semblava més un quarto de mal endreços, dins d’un semi soterrani. El seu propietari, el Fidel, no el tenia ni declarat però això a la gent del barri li era igual i la polí mirava cap a un altre costat. La reina era la Pompadour i ella s’ho mereixia tot.
La Pepi es preparava conscienciosament. Perruca alta i blanca de rinxols encarcarats, cara maquilla tal com s’esqueia i un vestit que s’havia fet ella mateixa, doncs la mossa tenia bones mans.
Sobre el petit escenari del “club” una voluptuosa cortesana de Lluis XV donava xispa i repartia alegria entre els clients.
S’obrien les cortines de colors verd pi i en mig de l’enfustissat estava Ella, la gran Pompadour. Els seus pits generosos fora del corset atreien totes les mirades. Aquelles dues protuberàncies, amb aquelles aurèoles i aquells mugrons de mora feien fer pampallugues als clients que els devoraven amb la mirada.
Ella, s’aixecava de la seva butaca i la faldilla del vestit completament transparent, mostrava un cony florit i exuberant. Llavors, es posava el dit índex a la boca i com qui està pensant, mirava al públic amb un moviment lànguid de pestanyes falses. Triava tranquil·lament, mentre s’acariciava la sina o bé un mugró, un afortunat del públic que feia pujar amb ella dalt de l'escenari. El feia seure a la butaca i li refregava tot el bust per la cara.
- He sigut una nena dolenta doctor – deia papallonejant al voltant del pobre home i llepant una piruleta rosa i blanca de conjunt amb el seu vestit – i sap que em passa... és que tinc com un neguit aquí... aquí baix... ja veurà poseu-hi la mà.
El bon jan s’executava galantment. Ella s’obria de cames i separant el vel que impedia arriba al seu sexe, deixava que l’home, li acaricies el pubis.
- Ai, siii ... Doctor... – deia ella llepant encara més fort el caramel que tenia a la mà - és exactament aquí, on tinc el neguit. Oi que m’ho nota?
L’home que estava suant la gota negra, deia que si, que efectivament allò estava...
- Com està això, doctor? Digui’m com està la cosa?
- Molla – responia el client engolint amb dificultat.
- Ah veure doctor, toqui’m mes sisplau... ahhhh siiiii... hmmm, quin neguit que tinc aquí... Faci, faci si us plau... hmmmm sembla que m’estigui revifant un mica... Si segueix així, em trobaré molt millor dins de poc... No pari si us plau... Ai, doctor, quina delícia...
La Pompadour s’estava excitant, aquell tocament la portaria a l'orgasme, posava els seus braços al voltant del coll de l’home i mentre aquest l’anava masturbant, ella li besava la boca utilitzant la seva llengua com una ventosa. El plaer li anava pujant, i com més pujava més s’obria de cames, ensenyant al públic tot el seu sexe sucós. Era com una conquilla oberta... Ella s’estava desfent i arribat el moment, es pessigava fortament els dos mugrons morats i deixava anar un llarg gemec de plaer... Un cop recuperada, i joiosa deia:
- Crec que necessito alguna cosa més forta, doctor. Em permet? Si no li és molèstia?
- Si, és clar que si – contestava el pobre home.
Ella se li agenollava al davant seu i li obria la bragueta extraient el penis.
- Ui, però si que està pansit, doctor ... Permeti’m
La Pompadour s’amorrava a la verga excitada del client i se l’engolia sencera. En aquell moment del número, la cortesana efectuava un va i ve de cap fent entrar i sortir aquell magnífic sexe que tenia entre els llavis, el client es desfeia i s’agarrava ben fort a la butaca, aquell dolç suplici, li resultava insuportable. Però ella, picant l'ullet al públic continuava amb la seva mamada, fins que el “Doctor” quedava alliberat i espasmòdic.
- Esperi, que no he acabat amb la cura – li deia innocentment – tinc la palangana aquí, deixi’m que el netegi com li correspon a un professional de la seva talla.
I l’afortunat client deixava l’escenari flotant entremig dels aplaudiments i de les frases picares de l’audiència.
Es feia una pausa dins de l'espectacle i mentre la Pompadour era invitada per alguns habituals del tuguri a refrescar-se bevent un cava ben glaçat, el Fidel posava música i les parelles sortien a ballar molt acaramel·lades.
2015
© Yol Llubes
Quadre Malcolm Liepke
No hay comentarios:
Publicar un comentario