Des de sempre?
Bé de fet d'ençà que vaig conèixer la Rosaria.
De petits els pares ens enviaven a estiuejar a la Toscana amb “il nono” i “la nona”. Allà passàvem les nostres vacances escolars, jugant com a salvatges tot el dia. Quan dic salvatges és perquè vivíem descalços, amb pantalons curts i samarretes de cotó sense mànigues. Il Nono, el nostre avi, s’ocupava dels conreus i de portar la finca, mentre que la Nona cuidava les seves porcellanes i les seves pregàries.
Dormíem tots els germans junts, no per manca d’espai sinó perquè ens ho passàvem més bé tots plegats.
La Nuncia, la nostra cuinera, la típica “mamma” italiana ens veia prims i ens preparava cada àpat dels seus que eren per llepar-se els dits. El seu marit el Giuseppe portava l’hort de casa i sempre teníem fruita madura sobre la taula de la cuina.
El jardiner, en Rocco, un sicilià poc parlador però molt treballador que ens portava sobre la carreta per torns fent-nos derrapar sobre l’herba, ens feia riure a riallades...
I després hi havia la Rosaria de disset anys... La dolça Rosaria amb aquell cabell negre com l’eben, els seus clotets a cada galta, les seves pigues salpicant la cara, aquells llavis que sempre et petonejaven, aquell pit generós i bellugadís... aquella cintureta de vespa i aquells malucs que feien ballar qualsevol vestit que dugués.
La Rosaria em tenia el cor robat, quan m’abraçava entre els seus braços, jo repenjava el meu cap sobre la seva generosa sina, i com aquell que no vol, fent veure que dormia, li fregava els pits i els mugrons amb la mà. La noia no deia res i continuava bressant-me. Llavors me la mirava amb aquells ullets i li alliberava un pit que estava presoner dins d’aquell vestit. Ella em mirava, feia que si amb el cap i em deixava jugar amb aquella magnífica protuberància. Li tocava primer amb tota la mà i després em penjava del mugró. El llepava, el mordisquejava i ella es posava neguitosa. Amb una mà, com qui no vol, s’obria el primer botó de la bata que portava i la seva sina apareixia voluptuosa en tota la seva esplendor.
Me la mirava demanant permís... i ella, amb aquella rialla seva, sempre em dia “Avanti”. Tocar-li els pits em trasbalsava... i ella també.
Aquestes coses passaven durant la migdiada, que jo sempre volia fer amb ella en el seu dormitori.
Quan la noia queia rendida per la xafogor i el cansament, dormia sempre en viso. Jo que em devorava la curiositat li aixecava lentament, a poc a poc la combinació fins a deixar les seves calcetes a la vista i amb la punteta dels dits li feia lliscar la roba interior fins que veia aquella preciositat de vellut enrinxolat. Encara em quedaven anys per l’adolescència i el meu interès era sa i natural. Com una lliçó d’anatomia únicament per mi...
Llavors jo hi posava els dits. Ja havia trobat com s’obria aquell tresor i li posava els meus ditets fent-los lliscar sobre aquella humitat untuosa. Ella seguia dormint, però gemegava en somnis. Jo sentia molta curiositat i m’ho mirava de ben a prop, semblava una ostra petita... gairebé tenia vida. Era molt bonic.
I els estius tenien nom i olor de Rosaria.
L’any dels meus catorze anys, vaig ser testimoni d’un episodi que em va trasbalsar del tot.
Dins del cobert on el Rocco guardava les eines i els estris del jardí i que també li servia d’habitacle, vaig entreveure per la finestra oberta dos cossos enganxats pels sexes. Eren la Rosaria i el Rocco. La noia estava a cavall sobre ell amb les cuixes creuades al voltant de les natges del Rocco que estava assegut sobre el llit amb els peus tocant a terra. Ella tenia els seus braços al voltant del coll del jardiner i la cara d’ell dins dels pits de la noia. Era un espectacle magnífic, quelcom de primitiu i tendre tot alhora. No podia deixar de mirar-los. Els estava espiant però hi tenia dret, ella també era la meva Rosaria.
Llavors en Rocco es va llevar portant-la a ella en braços i la va deixar amb dolçor sobre el llit. Li va obrir les cuixes i va posar-hi el seu cap. No veia el que li feia però la Rosaria estava com posseïda. Quan li va semblar al jardiner que la noia ja havia arribat al clímax la va aixecar per la cintura, es van quedar cara a cara tots dos, suats, cansats, però ell no havia acabat. La va girar d’esquena, la va doblegar pels malucs i la noia automàticament es va posar de quatre grapes.
Aleshores, ell, amb aquell sexe immens, la va penetrar pel darrere... El ritme que portàvem era vigorós, fort, compassat... quan el moviment ja va estar aconseguit, li va deixar els malucs i la va subjectar pels pits... Veia que li pessigava els mugrons, i això a ella, jo ho sabia, li agradava molt.
Varen gemegar tots dos alhora i varen caure l’un al damunt de l’altre... Enfebrats, suats, cansats, respirant fortament, i els ulls clucs...
Jo no havia vist mai res de tan sensual i de sobte vaig desitjar ocupar al lloc del Rocco...
Ja ho he dit, a mi m’agraden les dones... i jo sóc una dona.
Yol Llubes
2015
Foto xarxa
No hay comentarios:
Publicar un comentario