LA ROSARIA
M’agraden les dones mediterrànies...
Aquestes camperoles italianes que es dauren al sol de la Toscana mentre
treballen al camp.
Aquestes dones madures, morenes, voluptuoses, de formes rodones… M’agraden quan
el sol de l’estiu els hi fa suar la sina, quan l’escalfor de l’astre rei, els
hi fa germinar aquells mugrons
avellanats que tenen.
M’agrada quan l'aire calent els hi pega al cos aquell tros de tela, que en
diuen vestit, quan els seus malucs queden exposats fins i tot als ulls dels
cecs.
M’agraden aquells rinxols de cabells que se’ls hi escapen de sota el mocador
que exposa les seves nuques, morenes, brillants.
M’agraden quan les taques de suor de sota les aixelles, floreixen...
M’agraden quan les veig seure obrint les cuixes i amb un pam de vestit fer-se
vent per refrescar-se...
M’agraden
aquests cantis de fang dels que beuen i m’agradaria ser
aquell filet d’aigua fresca que els
hi corra sina avall fins a arribar als seus melics...
M’agrada aquella olor d'herbes campestres que fan els seus cabells...
M’agraden aquelles boques carnoses, amb un bri de palla entre les dents...
M’agradaria ser ell, sentir les seves dentelades, la seva saliva.
M’agraden aquells braços rodons i lluents que exhibeixen, arremanguant les
mànegues fins a les espatlles...
M’agraden aquelles cintures de vespa que tenen, que posen l’accent sobre
aquella part de la seva típica anatomia de dones fèrtils...
M’agraden aquelles mans morenes amb les seves ungles blanques que el sol no pot
daurar.
M’agraden les seves rialles, quan el riure els
hi sort del coll, i tiren el cap enrere, sacsejant els
pits...
M’agraden els seus peus, morenos, d’ungles curtes.
M’agraden quan posen els braços en gerra, en pla desafiant...
M’agraden les seves llengües quan llepen el suc d’una fruita madura...
M’agraden els seus llavis humits...
M’agraden aquells ulls de carbó... aquelles selles i aquelles pestanyes.
M’agraden quan només entre dones se’n van cap al riu a refrescar-se mentre els
homes dormen amb el barret sobre la cara.
M’agrada veure-les arromangar-se les faldilles de les seves bates per entrar a
mullar-se.
M’agrada quan es despullen i quedant-se en combinació entren senceres dins
l’aigua.
M’agrada veure-les capbussar-se dins d’aquell mirall i veure-les ressorgir
regalimant i molles, amb aquell tutú de perles d’aigua envoltant-los-hi els
malucs i el ventre.
M’agraden aquelles sines, desafiant, amb aquelles aurèoles transparentant per
sota dels visos...
M’agraden les dones mediterrànies... Aquelles belleses salvatges que amb tota
la naturalitat del món, es renten aquells pubis frondosos, mentre riuen d’alguna
que altra broma que farien els homes al respecte...
M’agraden des de sempre.
Yol Llubes
2015
Foto Claudia Cardinale
Brutalment bell i autentic ...ho he viscut..ho he vist tot el que descrius..i tu has fet que ho visualutzi...ufff imatges oblidades que han tornat a mi.Gràcies Yol..m'has fet vibrar!
ResponderEliminar