L'ARANYA PENJADA
Ella era diferent. Molt, tant que no semblava ni una aranya. No teixia teranyines, sols fils, i sempre estava penjada. Quan li'n tallaven algun o bé quan si li trencava un, boom, patacada i de nassos a terra.
Aleshores, el cor abrusat amb mal cos, es tornava a aixecar i som-hi, teixia un altre fil.
Mentrestant les altres, les aranyes publicades, teixien teranyines amb puntilles i s'invitaven als certàmens, als concursos i a les lectures, Ella, el bitxo rar, es preguntava, incomptables vegades, perquè la deixaven sempre al marge. D'acord ella teixia d'una altra forma, però al cap i a la fi, teixia.
Va arribar a la trista conclusió, equivocada, de què els seus fils no agradaven, no va pensar que potser agradaven massa i que presentaven un perill per la resta de la comunitat. El cas és que la pobra penjada seguia balancejant-se tristament. És terrible ser l'aranya negra, com ho era el seu parent llunyà l'aneguet, d'ell se'n parlava en un conte per nens almenys...
L'historia no diu allò que esdevingué aquella aranya penjada, sembla ser que va embogir, i que segueix, fotent-se bufetades, resignada.
06/01/2016
© Yol Llubes
Fotos xarxa
No hay comentarios:
Publicar un comentario