LES
CARRUTXES...
Ja està! Has plegat els teus trastos, has desat els rens, el trineu, el gran sac buit i t'has tret el vestit vermell. T'has rascat el cap, aquella gorra n'és molt de molesta, també t'has rascat la barba blanca... hmmm quin gust!
Assegut vora el teu foc a terra, sense les maleïdes botes, amb espelmes per tota la cabana, la teva gramola tocant dolçament, et prens una xocolata desfeta amb melindros... Que bé s'està a casa!
Has marxat i com sempre em deixes un xic trista; i és que TU fas del mes de desembre el més bonic de l'any, em fas vibrar de complicitat, i cada vespre fas que el fet d'anar-me'n a dormir sigui més dolç.
Per tu han estat uns dies de ximples, xemeneies amunt, xemeneies avall, omple i buida bossa, alimenta els rens... algunes cremades per culpa d'algunes brases mal apagades i ara et tocarà apedaçar la culera dels teus pantalons com cada any.
Adéu-siau Santa, fins a l'any vinent. Gràcies per la feina tan bonica que fas, per la teva entrega, per fer callar any rere any tots els incrèduls, per fer somiar la canalla, i per aguditzar l'enginy dels pares.
Ara torna a tocar la puta realitat, les eternes picabaralles dels polítics, les estafes, la violència de genere, l'assetjament escolar, la intolerància dels capullos...
Fins a l'any vinent Santa, gràcies per no existir en aquest món real, sols els somiadors tenim accés a tu. Els altres? No tenen ni idea d'allò que es perden!!!
27/12/2015
© Yol Llubes
P.S. M'encanten les carrutxes que m'has deixat, un regal molt encertat, amb elles podré deixar de gatejar i escriure, d'una puta vegada, començant a caminar...
Ja està! Has plegat els teus trastos, has desat els rens, el trineu, el gran sac buit i t'has tret el vestit vermell. T'has rascat el cap, aquella gorra n'és molt de molesta, també t'has rascat la barba blanca... hmmm quin gust!
Assegut vora el teu foc a terra, sense les maleïdes botes, amb espelmes per tota la cabana, la teva gramola tocant dolçament, et prens una xocolata desfeta amb melindros... Que bé s'està a casa!
Has marxat i com sempre em deixes un xic trista; i és que TU fas del mes de desembre el més bonic de l'any, em fas vibrar de complicitat, i cada vespre fas que el fet d'anar-me'n a dormir sigui més dolç.
Per tu han estat uns dies de ximples, xemeneies amunt, xemeneies avall, omple i buida bossa, alimenta els rens... algunes cremades per culpa d'algunes brases mal apagades i ara et tocarà apedaçar la culera dels teus pantalons com cada any.
Adéu-siau Santa, fins a l'any vinent. Gràcies per la feina tan bonica que fas, per la teva entrega, per fer callar any rere any tots els incrèduls, per fer somiar la canalla, i per aguditzar l'enginy dels pares.
Ara torna a tocar la puta realitat, les eternes picabaralles dels polítics, les estafes, la violència de genere, l'assetjament escolar, la intolerància dels capullos...
Fins a l'any vinent Santa, gràcies per no existir en aquest món real, sols els somiadors tenim accés a tu. Els altres? No tenen ni idea d'allò que es perden!!!
27/12/2015
© Yol Llubes
P.S. M'encanten les carrutxes que m'has deixat, un regal molt encertat, amb elles podré deixar de gatejar i escriure, d'una puta vegada, començant a caminar...
Foto xarxa
No hay comentarios:
Publicar un comentario