- Lilly, et dic jo que és una pasta. Una nit de subhasta i ens emportem un bon grapat, ben guanyat i així de fàcil – va dir la Sarah espetegant els dits – Així “clac”.
- No, sé que dir-te...
- Què sí Lilly, diners fàcils ... 3.000 euros segurs. La subhasta comença amb aquesta quantitat per cada obra subhastada.
- I després de la subhasta què?
- Ah... no estem obligades a res, de res. Dependrà de cada una de les noies.
La Lilly s’estava mirant la Sarah amb una rialla picarà i cara divertida. No es podia creure que una nit de subhasta fossin 3.000 € mínim.
- Saps que et dic, Sarah... Que d’acord. M’hi apunto. Que carai. Pot ser força divertit... i maquillades de cap a peus?
- Si, tia...
- Brrrr... quin morbo! Doncs sí! Fet.
Una limusina amb els vidres fumats va venir a recollir-les, a tres quarts d’una de la tarda. Les dues noies varen pujar-hi i van deixar que les portessin a l'estudi on havien de ser maquillades... El conductor era invisible, tot estava fet per salvaguardar al màxim l’ identitat de les models. El cotxe era molt confortable i les dues amigues es varen servir dos gintònics, menjant un caviar exquisit amb culleretes de nacra.
- Sorprenent, Sarah! Aquesta gent fa molt bé les coses, no?
- Oi tant, pots estar-ne ben segura. Són uns especialistes. Jo no en tinc cap queixa. Ja ho veuràs... I a més són generosos amb les propines.
- Estic encuriosida... i començo a estar una mica nerviosa.
- La subhasta és a les 10 del vespre, després del sopar i la festa s’acaba quan tu decideixis.
El cotxe va aturar-se dins d’una propietat dels afores de Londres. Era un palauet preciós. Tot un eixam d’operadors estaven decorant les escalinates i posant-hi catifes vermelles. Unes esquadrilles de cambrers i de cambreres estaven fent els preparatius, previs a la subhasta i tota la casa estava en efervescència.
Les dues amigues varen baixar del cotxe i van estar observant una mica el que passava fins que un noi molt amanerat i molt fashion addict les va venir a rebre.
- Sarah, amor, estàs divina... – i li va fer dos petons – Ella deu ser la Lilly?
- Has encertat – va contestar-li. – Lilly et presento al Markus. Ell ens posarà com a reines. El seu equip i ell són uns mags.
- Som-hi precioses que no podem sortir-nos de l'horari.
- Però anem bé de temps no?
- Oi, tant però ja saps que odio els imprevistos – va dir en Markus.
La Lilly va anar seguint la seva amiga i el noi dins de passadissos i més passadissos fins que varen arribar a una sala amb molta llum natural que donava a uns jardins preciosos.
D’altres noies ja estaven sent preparades. La Lilly se les va mirar. Eren precioses totes i el que veia del maquillatge li agradava molt.
Els hi van assignar a totes dues un lloc en el backstage i les dues es varen despullar. Anaven completament rasurades i tenien la pell preparada seguint les indicacions prèvies dels organitzadors.
El Markus li va dir a la Sarah:
- La Fiona s’ocuparà de tu, i de tu Lilly, ho faré jo mateix.
- Oh quin honor Lil, el Markus té unes mans Increibles.
La Lilly va pujar sobre una espècia de pedestal d’uns vint centímetres, i el Markus va començar a mirar-se-la.
- Tens uns pits petits, uns malucs amb formes... el cabell llarg i ros, aquests rinxols teus són fantàstics... Hmmm. Deixa’m pensar... Ja ho tinc... Quina Venus més esplèndida faràs.
El mestre maquillador va agafar les seves pintures i els seus pinzells, la Venus havia de ser la joia de la subhasta...
2015
© Yol Llubes
Foto xarxa
No hay comentarios:
Publicar un comentario