INVISIBLE ESPLANDOR - Recull ECLÈCTICS

INVISIBLE ESPLANDOR

Allò que no suporta el cor, allò que el raonament no vol admetre, allò que la imaginació podria arribar a tocar, transformant-ho en real, no, allò no ho volia viure.

Ara n'estava segura. La va emmetzinar, lentament, pacientment, com un aràcnid teixent una xarxa mortífera al voltant de la presa. El seu instint de supervivència l'avisava, alguna cosa no anava bé. Però aquell desig que palpava, que pressentia, l'adulava. La feia sentir especial. Llavors ella encara creia que allò podia ser cert, que era un regal de la vida perquè, potser sí que s'ho mereixia.

Aleshores les coses es van torçar. No volia sentir allò que sentia, va tenir por. En un atac de pànic premeditat, va trencar rapidament tots els filaments d'aquella trampa, d'aquella xarxa d'enganys.

Quan va reaccionar, quan va descobrir tota la mentida, tota l'amplitud d'aquell engany s'hi va encarar. Que valent va fer, no va gosar aguantar-li la mirada, a més com es pot mirar a distancia? La seva vista ja no enfocava bé. El gran mascle! Els seus encants anaven minvant, la presa se n'estava adonant, era una qüestió de temps i aviat tot el muntatge ordit es descobriria.

Era del segle passat, els seus encants, abans tan poderosos, eren ara minses, el temps l'estava espoliant. De fet, no havia estat mai un encantador de mots, era maldestre, i s'amagava rere la mascara de l'intel•lectual.

Un cop alliberada, després de totes aquelles llàgrimes vessades, va sentir pena. Rancúnia cap, ni una, res. Però sí una gran llastima, no per les seves pròximes preses sinó per ell.

Que trist ha de ser enfrontar-se a la realitat de la vellesa sense humilitat, esgarrapant cada cop amb menys força i amb menys poder.

S'estava tornant invisible.

ECLÈCTICS

16/02/2016

© Yol Llubes

Foto xarxa retocada per mi.