Dins la foscor de la nit, en un carreró d'un barri perifèric oblidat del món, un neó titil·lant senyala un antre de mala mort, per vides perdudes.
Segueix-me, conec bé aquest lloc.
Mira, recolzat a la barra, abraçant una ampolla, got en mà, balbuceja en Bukowski. Mira com l'escridassa la Woolf molesta pel fum de les seves cigarretes, mentre el seu mirall bipolar li planta cara desafiant.
La que està entaulada i sola, en aquell racó, és la Plath que intenta fer rimar "bolquers" amb la seva poesia i al Beaudelaire, això, li és ben igual! Abatut, absent, beu absenta, amb el seu amic invisible el vell Spleen.
Sí, és així cada nit!
Fixa't que no les veus? Les reconeixes? Rivals en glamur, la Monroe i la Boop canten sobre l'escenari, sota la mirada trista de la Edit, l'eterna Piaf, menuda, senzilla i brillant.
Ves amb compte! Aquest d'aquí, ventall en mà, genolls a terra, és el pobre Oscar que s'ocupa de Lady Windermere èbria de tant xampany.
Sí, si no arribo a dir-t'ho et fots una bona castanya.
Veus el corb aquell, sota aquella bombeta nua, allà, que el veus? Mira com consola un desconsolat Edgar, entremig de cranis cendrosos, pobre, ha perdut les claus de la casa Usher. Busca i busca i mai les troba.
Ah, aquest sí que no te l'esperaves oi? Home, no hi podia faltar!
El sol de carn i ossos, en Woody, amagat sota el seu barretet, escriu un nou guió. "QUI diria que estan morts?"
RELATS MAREJATS
30/01/2016
© Yol Llubes
Foto xarxa
No hay comentarios:
Publicar un comentario