LA POMPADOUR (II) - Recull LIL.A

LA POMPADOUR (II)

Un cop feta la pausa, la Pompadour que havia passat pel quartet que li servia de camerino, tornava a pujar a escena. S’obrien un altre cop les pesades i llardoses cortines i allà estava Ella un altre cop, amb la seva perruca i una nova vestimenta.

Portava una llarga bata, transparent, amb amples mànigues, oberta del davant amb la cotilla però completament nua...
Tota la seva persona resultava extremadament sensual com les models exuberants de Rubens. La seva cara maquillada com a l’època de la Pompadour, les seves llargues pestanyes postisses, i la seva boca pintada de vermell, contrastava amb l'espasa pelussera negra del seu generós pubis. La seva noble gropa de dona mediterrània, d’amples malucs, tenia un públic incondicional, que la trobaven d'allò més eròtic i sensual.

Ella baixava de l'escenari, es passejava entremig dels clients que se la miraven bocabadats, bavejant i amb ulls de xai implorant. Ella somrient i lànguida anava besant els llavis que més li venien de gust sense trobar mai cap negació. Després triava un client, se li seia a la falda i agafant-li la mà el guiava cap al seu clítoris. La Pompadour estava encesa... al augmentar el seu plaer, s’estirava sobre una taula preparada a l'efecte, al mig del públic i invitava sense pronunciar paraula tot aquell que volgués apagar-li aquell foc que la cremava.

Llavors tres homes triats pel Fidel amb el vistiplau de la Pompadour s’apropaven a aquella preciositat de dona i amb mans, primer tímides, tocaves aquell cos. Ella responia progressivament a mesura que el seu trance sexual anava augmentant. La Pompadour s’anava transformant, la lascívia s’apoderava d'ella i la feia exultar de plaer... Era una dona afamada de sexe, de carícies, de mans, de llengües... tot el seu cos estava a disposició d’aquells tres homes.
Els dits corrien cap als pits, cap als mugrons, i fins al seu pubis... La mà que havia notat la humiditat d’aquella flor s’hi quedava. Aquell era l’home que la penetraria, quedant descartats els altres dos, ja que aquell era l’elegit.

Aleshores una Pompadour viciosa recolzada sobre un ampli coixí a l'estil romà li deia al seu mascle amb una veu fatigada:
- Vine rei meu, ensenya’m la teva cigala, que vull veurà si em donaràs plaer...
L'home s’executava ràpidament, aquell pubis i aquell clítoris prometien molt.
- Vine cap aquí, rei meu – li sospirava ella – hmmm bona mida. M’agrada.

Estirava el client excitat cap a ella i sense treure-li els pantalons ni els calçotets, el tombava d’esquena sobre la taula i ella, lleugera com una magnífica lleona es posava a sobre d'ell, enfilant la verga erecta que desapareixia totalment dins d'ella.
El públic que s’havia desplaçat al voltant d’aquell niu d’amor per no perdre’s res de l'espectacle estava silenciós escoltant els gemecs de la parella que estava fornicant.

La Pompadour estava esplendorosa. Veure-la cavalcar aquell mascle era com veure una amazona salvatge reivindicant allò que el seu plaer exigia i demanava sense contemplacions.
L’espectacle dels seus pits pujant i baixant al ritme del seu desig en deixava més d’un amb la necessitat de tocar-se tan íntimament com podia.
L’home tan desenfrenat com ella, li magrejava aquella meravellosa sina, de tant en tant ella, li posava un mugró dins la boca i agafant-li les mans les portava cap a les seves magnífiques natges blanques que tal una gelatina servida sobre una safata anava evidenciant els ferotges moviments de malucs de la Pompadour.
El públic estava desenfrenat, aquella escena era fascinant i la libido dels clients o de les clientes que freqüentaven el tuguri adquiria alts graus de temperatura.
I la Pompadour anava cavalcant, jugant amb els seus esplendorosos pits mentre gemegava de plaer cada cop que l’envestia el membre viril de l'amant que jaia sota seu.
Quan durant el coit el clímax de l'home estava a punt d’arribar al seu màxim, la Pompadour, gran experta, extreia del seu cau el membre desbordant de l'home i ella recollia aquell líquid blanc i cremós que les seves mans refregaven sobre els seus pits. Ella estava en èxtasis, havia triat bé el “escollit”. Un cop satisfeta ella també es tombava al costat de l'home i amb les seves mans anaven calmant aquell penis lluent i flàccid.

El públic explotava llavors en uns aplaudiments i uns pirops a quin més verd l’un de l’altre. La sala entera estava descontrolada.
Era el moment que triava la Pompadour per saludar el seu enfervorit públic i amb gràcia, apartant alguna mà indiscreta, se’n tornava cap al seu camerino. L’espectacle havia acabat i havia estat un èxit, com sempre.

Tancada amb clau dins del seu petit quartet, la Pepi es rentava a consciència sobre el bidet i es fregava les dents acabant amb un bon gargarisme. Es treia la perruca i es desmaquillava la cara. Un cop desencorsetada, la noia s’estirava sobre una longue chaise mig carrinclona i es fumava un havà, tot gaudint d’un bon conyac.
Ja tenia la seva dosis de sexe necessari per aguantar fins al cap de setmana vinent, la resta dels dies vendria fruita a la parada del Mercat de Sant Antoni i ningú no es fixaria en aquella noia tant del munt mentre la Pompadour gaudiria d’un descans ben merescut.

LIL.A

2015

© Yol Llubes

Quadre Malcolm Liepke