RETORN
Aquella àvia d'ulls blaus, entelats, va encendre's una pipa d'aigua. Es va servir un whisky de malta amb glaçons i amb aquella mirada cega em va dir:
- Seu nena. Seu.
Et veig cansada i llastimada. La teva ànima precisa repòs i cures.
El teu cor també.
Mira allarga el braç i sobre la tauleta darrera teu hi trobaràs una capsa. La veus?
Dóna-me-la.
Despulla't i treu-te el cor. Fes-ho igual amb l'ànima... així. Posa'ls sobre la meva falda i tapa't amb aquesta manta.
Dorm mentre jo m'ocupo de tu. Dorm tranquil·la i plàcidament.
Em va despertar dolçament bufant-me la cara i amb aquelles mans nerviüdes i de pell transparent em va enretirar la manta.
- Ja estàs filleta. Vés tranquil·la.
Les teves ferides ja estan curades.
Fes-me un petó i una abraçada de les teves que tu també em cures a mi.
24/08/2015
© Yol Llubes
Foto xarxa
Cóm m'agradaria haver tingut una àvia així...
ResponderEliminar