EL PES DE L'AIGUA (II) -Recull LIL.A

EL PES DE L'AIGUA (II)

La força de l'aigua l'encenia a mesura que es concentrava en el seu clítoris... Unes sacsejades de plaer li pujaven per l'estómac i ella immobilitzant el cap de la dutxa entre les seves cuixes, es pessigava els mugrons, mentre la seva boca ansiosa besava les seves espatlles com si fossin uns llavis que la desitjaven ardentment.

S'imaginava que tres homes estaven amb ella... L'un li devorava el sexe, l'altre li rosegava els mugrons i el tercer la penetrava... Tot alhora. La sensació de plenitud era total. La luxúria, el plaer, el desig, la fam i la set, totes les seves necessitats estaven cobertes, quin deliri, allò era el nirvana.

Com encara no en tenia prou, agafava la flauta amb el cava per apagar el foc de la seva boca, llavors es posava dempeus i amb una mestria poc vista, mullava el seu sexe amb el líquid daurat mentre els seus dits d'experta feien entrar el cava glaçat dins d'ella.
El contrast era un pecat insuportable, gairebé inhuma, molt difícil de resistir-hi.

Ella deixava anar un llarg gemec gutural i en un segament de cames es deixava lliscar al llarg de la paret fins a topar-se amb el capçal de la banyera.

Un cop asseguda, obria les seves cuixes i exposava el seu clítoris al miler d'agulles invisibles i dolces que excitaven cada mil·límetre d'aquella pell tan fina. Quan ja no podia més de luxúria, premia les seves cuixes i bloquejant el cap de la dutxa aguantava l'impossible, allò que cap home podia donar-li per l'impossibilitat de la rapidesa i pel pes de l'aigua.
Quan el seu orgasme estava a punt d’arribar al clímax i mentre tot el seu cos s'ondulava com una senyera fustigada per un vent furiós, ella es deixava anar completament rendida a aquest plaer irreal... incontrolable, poderós.
Tota ella estava encesa i les ones de l'orgasme semblaven no tenir fi... Exhausta i sense a penes forces, es deixava lliscar novament dins de l'aigua de la banyera que l'estava esperant gelosa per calmar-la
El seu sexe àvid encara no en tenia prou i la turmentava més, llavors ella acostumada a aquest neguit tan dolç introduïa una esponja natural prèviament mullada dins la voraç vagina.
A poc a poc el foc interior anava apagant-se mentre ella encara s'acariciava els pits... No hi havia gens de pressa.

LIL.A

2015

© Yol Llubes